Els xiquets ja dormen...
Els contes tenen eixa intenció subtil de mostrar les relacions, els rols afectius, les coses i accions que ens passen. Això ho vaig aprendre al Col·lectiu de literatura infantil del Moviment de Renovació Pedagògica de les Terres del Sud del País Valencià, amb Pep Sempere, que descansa en pau. Vaig comprendre la morfologia del conte gràcies a Propp, a Bettelheim, a Enric Valor. I m’encanta contar-li a les criatures contes de fil i cotó.
Les històries van amb mi. Em parlen a cau d’orella els personatges, però encara no els he donat veu. Poruga de tanta potència. Decidisc no tindre-li por a les meues lletres, deixar-les entrar. Que puguen eixir fetes paraules, gent, històries. He entès que no sols em passava a mi, haver d’escriure perquè si no...Perquè el cos t’ho demana i els dits corren sols. Fins i tot m’he fet a esta màquina, jo, a mi, que m’agrada més escriure a mà, en paper, no en pantalla.
Gràcies a Rachel Mounsey (my sister in love) per les fotos.
Les històries van amb mi. Em parlen a cau d’orella els personatges, però encara no els he donat veu. Poruga de tanta potència. Decidisc no tindre-li por a les meues lletres, deixar-les entrar. Que puguen eixir fetes paraules, gent, històries. He entès que no sols em passava a mi, haver d’escriure perquè si no...Perquè el cos t’ho demana i els dits corren sols. Fins i tot m’he fet a esta màquina, jo, a mi, que m’agrada més escriure a mà, en paper, no en pantalla.
Gràcies a Rachel Mounsey (my sister in love) per les fotos.
un blog molt bonic com les contes.
ResponElimina